biografia

Escriptor argentí.
Va néixer a Brussel-les i va morir a París. A Argentina va treballar com a mestre; fins a 1951 va viure a Buenos Aires amb la seva familia.
Gràcies a una beca del govern francès es va instal-lar a París per cursar estudis; va dur a terme traduccions de Poe i Yourcenar per poder sobreviure. Quan va començar a escriure poesia, ho va fer sota el pseudònim de Julio Denis i va escriurepresències, 1938. Fidel castro el va convidar a viatjar a Cuba després del triomf de la revolució; Cortázar sempre va ser un fidel defensor de la revolució a través de nombrosos articles i confèrencies. Va conèixer de prop el triomf sandinista a Nicaragua i va escriure Nicaragua tan violentamente dulce, 1984. A final de 1983 va realitzar un últim viatge al seu país d'origen; a Buenos Aires va ser rebut molt bé pels seus compatriotes. Entre les obres de Cortàzar val la pena destacar: Los reyes, 1949, poema en prosa sobre el mite del minotaure, on el minotaure representa el poeta. Durant els primers anys va escriure contes a la manera de Borges, eix de la vida literària de Buenos Aires i va obrir les portes a la ficció fantàstica deixant de costat el realisme romàntic. van aparèixer els relats curts titulats Bestiario el 1951, on també deixarà sentir la influència del seu mestre Poe, destacant els modismes que utilitzen els seu personatges i on el parla de la classe mitjana flueix; d'altra banda, el fantàstic irromp amb força en el quotidà com a en: Historias de Cronopios i de Famas, 1962; Las armas secretas, 1964; Octaedro 1974. La definitiva consagració de l'autor va ser amb la seva novel-la Rayuela, 1963, novel-la de múltiples lectures; en ella va experimentar amb el llenguatge i on la instància poètica predomina sobre el llenguatge enunciatiu; és un llibre molt criticat i polèmic, tanmateix ha estat traduït a totes les llengües. a la mateixa novel-la Cortàzar va fer una reflexió sobre l'obra El libro de Manuel, 1973, sobre l'acció revolucionària i els conflictes que planteja a nivell intel-lectual. 62: Modelo para amar, 1968, és una novel-la sentimental on el lector juga un paper important ja que s'ha de valer de la imaginació per entrar de ple al llibre. La tècnica del collage la va emprar a la vuelta al día en ochenta mundos, 1967 i Último round vol. I i vol. II. 1969, on va trencar amb els motlles establerts; són texts de dificil classificació per estar barrejats diversos gèneres: els retalls periodístics, la prosa, la poesia, l'humor, la tendresa i la ironia, entre d'altres. Va escriure un conte autobiogràfic que va titular Un tal Lucas, 1979, i de temàtica fantàstica, Queremos tanto a Glenda, 1981. El 1988, després de la mort de l'autor, es va publicar El examen, obra considerada predecessora de Rayuela. L'únic que potser seria bo recordar en la biografia que no tots els seus compatriotes el van rebre adequadament en la seva tornada al pais el 1983. El llavors President Raul Alfonsin va optar per no rebre'l i avui es justifica dient que el seu secretari no el va avisar...

Resumen de Otoño

En la bóveda de la tarde cada pájaro es un punto del recuerdo.
Asombra a veces que el fervor del tiempo vuelva,
sin cuerpo vuelva,
ya sin motivo vuelva;
que la belleza, tan breve en su violento amor
nos guarde un eco en el descenso de la noche.

Y así, qué más que estarse con los brazos caídos,
el corazón amontonado y ese sabor de polvo
que fue rosa o camino.
El vuelo excede el ala.
Sin humildad, saber que esto que resta
fue ganado a la sombra por obra del silencio;
que la rama en la mano, que la lágrima oscura
son heredad, el hombre con su historia,
la lámpara que alumbra.

Bruma

Buscar lo remoto con férvidas ansias
y en limbos extraños hundir obstinado el deseo.
Que el ritmo, lo Impar de Verlaine nos conduzca
y acordes oscuros de queda armonía
marquen nuestros pasos sobre el gris sendero.
Debussy... maestro... quiero sinfonias
que esbocen con notas pinturas de nieve y acero:
Baudelaire... te pido me des una pluma
que en noche de insomnio
hayas estrujado contra tu cerebro.
Manet, por los bordes de tus concepciones
vagaré anhelante de encontrar lo bello
que me niegan todos
los que no han tenido como tú el llamado
del aire, del ritmo, del amor y el cielo.
A aquellos que ansiosos de altura
con honda ternura se aferran al Arte dilecto.
Qiero incorporarme: desdeñar los claros,
firmes horizontes del actual camino
que hallaron mil veces los genios.
Prefiero con gesto absoluto y un rictus de firme osadía
en limbos extraños hundir obstinado el deseo.
Buscar lo remoto con fervidas ansias...
yo que sé que es difícil,
vago e hipotético.
Pero no abandono ni a Verlaine ni a Byron,
porque... ¿quién lo sabe?
Acaso de pronto,
nítido y brillante
del fondo impreciso de mis horizontes
brote el gran misterio...!


No hi ha entrades.
No hi ha entrades.